Més muntages policials: Comando Mateo Morral

Fa escassos dies ha aparegut als mitjans de des-informació la notícia de la col·locació d’un artefacte explosiu de manufactura casolana a la catedral de l’Almudena.  Segons les fonts policials un suposat “Comando Insurrecto Mateo Morral”, un grup d’acció anarquista, ha reivindicat els fets.  Tenim davant dels nostres ulls un nou muntatge policial-estatal per tal de desprestigiar el moviment anarquista a Ibèria.

L’enunciat de la policia cau per la seva falta d’arguments sòlids i de proves.  Un suposat gup anti-monàrquic que ha emès un comunicat en algunes pàgines web o afirmen que el seu objectiu principal és la monarquia.  Ací apareix la primera contradicció:  si l’objectiu és la monarquia, per què es decideix com a objectiu una catedral turística?  Un anarquista mai provocaria danys gratuïts als seus germans, al poble, a altres persones que considerem els nostres iguals.  Per tant, i donat que es tracta, a més d’un destí religiós, d’un destí turístic, on hi ha molta gent visitant les instal·lacions pel seu valor arquitectònic (no tots els visitants són devots, molts són admiradors de l’art i l’arquitectura), un atemptat al seu interior haguera implicat la mort o ferides de gent innocent, de classe obrera, de persones humils.  Aquesta praxis no és llibertària.

Un altre fet a destacar és que a l’interior no hi havia cap càmera gravant ja que, casualitats de la vida, en aqueixos moments estaven en manteniment o perfeccionament de les instal·lacions.  Així, l’estat pot donar les versions que vullga donar perquè no hi ha cap vídeo, imatge o prova contundent per desmuntar els seus atacs.

El protocol d’evacuació seguit i la tranquil·litat dels religiosos de la catedral en dirigir la gent cap a fora, fa pensar que havia estat ja assajat i premeditat.  Si algú troba un possible explosiu, allò habitual és que el pànic envaeixi l’ambient.  En aquest cas, la calma va predominar a l’interior de la catedral, fet que resulta incomprensible degut a la gravetat d’una possible explosió.  La bomba no va esclatar, però no perquè va fallar o estigués mal confeccionada, sinó perquè no hi havia intenció de què esclatara.  És més, dubtem de què realment hi haguera pólvora.

Entre els diferents grups anarquistes de la península tampoc tenim constància d’aquesta gent.  Sembla que és un grup “fantasma”.  I això es deu a que no existeix cap “Comando Mateo Morral”.

El moviment anarquista a la península està experimentant actualment un gran creixement i major organització.  Molts dels elements que caracteritzen al moviment llibertari han impregnat la societat i són totalment presents a la vida social actual:  l’assemblearisme,    l’organització popular, l’okupació de vivendes...  El poder polític sofreix un desgast com mai en la història havia sofert i el poble ja ha començat a reconsiderar molts aspectes:  és realment necessària l’existència d’un govern que dirigesca les nostres vides, si veiem que estiga qui estiga allò que menys interessa als governs és el benestar del poble?  És legítima la violenta actuació de la policia, són legítims els desnonaments i totes les estafes que sofrim el poble?  És just el sistema de treball assalariat, és normal que vengam tan barata la nostra força de treball i que els patrons i empresaris augmenten cada vegada més els seus beneficis?

Ja comptem amb una llarga sèrie d’antecedents de guerres brutes de l’estat contra el moviment llibertari, i la seva principal manera de funcionar és rebentar-lo des de dins.  Recordem casos com la famosa “Mano Negra”, que mai va existir, o el cas “Scala”, on s’ha descobert que hi havia policies i guàrdies civils infiltrats a les manifestacions.  El cas de Bondia, les escissions de CNT... tots els seus protagonistes han estat després correctament recompensats pels diferents governs, ocupant fins i tot càrrecs públics de confiança.  Sense anar més lluny, en aquest mateix sindicat hi havia un guàrdia civil infiltrat cap als anys 80.

Des d’ací desmentim la notícia estesa pels mitjans de comunicació i assegurem que la presumpta bomba de l’Almudena no ha estat en absolut obra de cap suposat “comando” anarquista.