La vivenda és un dels grans problemes
actuals i que es solucionaria amb la fi de la propietat privada, doncs és
inacceptable que per mitjà de la propietat privada i de les herències les
classes burgeses perpetuen el seu benestar econòmic a costa de la classe
treballadora, trobant com a resultat persones que no posseeixen ni posseiran
mai cap sostre, i per contra trobem persones que posseeixen tres o quatres
vivendes. Però a aquest tema ja li dedicarem un
article propi.
Ara us presentem una alternativa
ecològica, ràpida i econòmica per a gaudir d’un sostre i una llar digna. Aquestes construccions estan realitzades en
argila i amb acabats interiors en fang i argila (hi ha qui afegeix acabats tradicionals:
xapat, empissat, etc.). En la majoria de
comunitats autònomes es regulen de la mateixa manera que les cases de fusta, i
no calen llicències d’obra ni res semblant, però cal preguntar abans a cada
ajuntament. L’abastiment d’aigua es
soluciona amb col·lectors d’aigua de pluja, a més aquesta comarca és rica en
pous subterranis i potser tenim sort i en trobem un. Amb sabons naturals fets a casa i no
contaminants, els desaigües de la dutxa, lavabo i cuina poden anar directe al
camp, passant per un filtre de fàcil fabricació si calguera. Els desaigües del wc es resolen amb letrines
seques (veure documents a la carpeta). I
per al consum elèctric, que consistiria en a penes quatre llums, la televisió,
nevera i ordinador –i llavadora si es vol, encara que no és precís, ni tampoc
la televisió-, doncs els foguers podem adquirir-los a butà, i el microones és
més que prescindible.
Hem de saber que en campaments de
refugiats resulta més econòmic alçar un domo que les tendes de refugiats (al
voltant de 300 dòlars).
Per a qui no estigui al corrent que
es tracta, el Superadobe és una tècnica de construcció natural des de bosses
farcides amb fang estabilitzat i una mica de ciment, amb aquesta tècnica (que a
més és antisísmica, saludable, pel control de la humitat ambient, i bonica), es
creen cases on la gran majoria dels materials que brinden el medi ambient i no
els corralones, així s'interactua amb la natura sense danyar-la, (o almenys
reduint moltíssim l'impacte) a més d'abaratir costos, si a això li sumem que
aquesta tècnica crida a la autoconstrucció, ia la cooperació de la comunitat,
(en no haver professionals d'aquesta tècnica, o ser molt escassos, generalment
les quadrilles de treball són la família, amics, veïns, que comparteixen les
tasques i la seva energia, que més es pot demanar passar el temps amb la gent
que un estima, construint les nostres habitatges, tractant bé a la nostra
terra, amb costos reduïts, fora del sistema de consum que està acabant amb
nosaltres i fent al planeta inhabitable).
A finals dels anys setanta el iranià
Nader Khalili desenvolupar el "superblock", una tècnica de
construcció a base de sacs de sorra i filferro espinós, a prova de sismes que
va revolucionar el món de la construcció. La seva font d'inspiració va ser el
desert de l'Iran, on va fugir un dia, fart de dissenyar gratacels a Los Angeles
i Teheran. Basant-se en els mètodes de les antigues construccions del desert,
crec aquesta tècnica de "super tova" que pot emprar-se per construir
qualsevol tipus d'habitatge.
Si bé fins ara, el mètode ha estat
utilitzat sobretot en campaments de refugiats en zones afectades per moviments
sísmics-en part perquè aquest tipus de cases són molt més econòmiques i més es
construeixen en un o dos dies-també poden projectar-se en qualsevol tipus
d'hàbitat. "Tot Espanya és molt seca i desèrtica, molts llocs estan
perdent bosc molt ràpidament. Aquests habitatges són útils per preservar la
natura, netejar l'aire, etc. perquè en la seva construcció no s'utilitza
absolutament res de fusta ", va comentar.
La grandària de les cases pot ser
d'una sola habitació a un model bastant més sofisticat i fins i tot poden tenir
més d'una planta, a més de comptar amb tots els serveis bàsics, com llum i
aigua corrent. Un avantatge és que sempre aconsegueixen una temperatura
homogènia gràcies als seus materials aïllants. El mètode del súperblock també
és resistent a terratrèmols, huracans i tsunamis.
Gràcies a la seva revolucionària
arquitectura avui Khalili és assessor de l'ONU per a l'arquitectura sostenible
i les Nacions Unides el van recolzar el 1995 per establir un campament de
persones desplaçades de l'Iran a l'Iraq. El 1986 Khalili va fundar
l'organització Califòrnia Institute of Earth Art i Architecture (Cal-Earth)
dedicada a la investigació i desenvolupament de l'arquitectura sostenible, des
d'on divulga el mètode de construcció de forma gratuïta.
Una curiositat, el 1984 va presentar
a la NASA seu projecte "Bases lunars i activitats espacials al segle
XXI", que incloïa la construcció d'apartaments lunars en cas d'una
hipotètica colonització extraterrestre. Tot i que el projecte va ser desestimat,
el gener del 2000, Khalili va obtenir l'autorització per construir el seu
prototip de 'ciutat lunar' a Califòrnia. Des de llavors, la NASA va renovar el
seu interès en el sistema de Khalili.
Si vols accedir a molta més documentació, clicka ací.
