Superadobe, una alternativa

La vivenda és un dels grans problemes actuals i que es solucionaria amb la fi de la propietat privada, doncs és inacceptable que per mitjà de la propietat privada i de les herències les classes burgeses perpetuen el seu benestar econòmic a costa de la classe treballadora, trobant com a resultat persones que no posseeixen ni posseiran mai cap sostre, i per contra trobem persones que posseeixen tres o quatres vivendes.  Però a aquest tema ja li dedicarem un article propi.

Ara us presentem una alternativa ecològica, ràpida i econòmica per a gaudir d’un sostre i una llar digna.  Aquestes construccions estan realitzades en argila i amb acabats interiors en fang i argila (hi ha qui afegeix acabats tradicionals: xapat, empissat, etc.).  En la majoria de comunitats autònomes es regulen de la mateixa manera que les cases de fusta, i no calen llicències d’obra ni res semblant, però cal preguntar abans a cada ajuntament.  L’abastiment d’aigua es soluciona amb col·lectors d’aigua de pluja, a més aquesta comarca és rica en pous subterranis i potser tenim sort i en trobem un.  Amb sabons naturals fets a casa i no contaminants, els desaigües de la dutxa, lavabo i cuina poden anar directe al camp, passant per un filtre de fàcil fabricació si calguera.  Els desaigües del wc es resolen amb letrines seques (veure documents a la carpeta).  I per al consum elèctric, que consistiria en a penes quatre llums, la televisió, nevera i ordinador –i llavadora si es vol, encara que no és precís, ni tampoc la televisió-, doncs els foguers podem adquirir-los a butà, i el microones és més que prescindible.

Hem de saber que en campaments de refugiats resulta més econòmic alçar un domo que les tendes de refugiats (al voltant de 300 dòlars).

Per a qui no estigui al corrent que es tracta, el Superadobe és una tècnica de construcció natural des de bosses farcides amb fang estabilitzat i una mica de ciment, amb aquesta tècnica (que a més és antisísmica, saludable, pel control de la humitat ambient, i bonica), es creen cases on la gran majoria dels materials que brinden el medi ambient i no els corralones, així s'interactua amb la natura sense danyar-la, (o almenys reduint moltíssim l'impacte) a més d'abaratir costos, si a això li sumem que aquesta tècnica crida a la autoconstrucció, ia la cooperació de la comunitat, (en no haver professionals d'aquesta tècnica, o ser molt escassos, generalment les quadrilles de treball són la família, amics, veïns, que comparteixen les tasques i la seva energia, que més es pot demanar passar el temps amb la gent que un estima, construint les nostres habitatges, tractant bé a la nostra terra, amb costos reduïts, fora del sistema de consum que està acabant amb nosaltres i fent al planeta inhabitable).

A finals dels anys setanta el iranià Nader Khalili desenvolupar el "superblock", una tècnica de construcció a base de sacs de sorra i filferro espinós, a prova de sismes que va revolucionar el món de la construcció. La seva font d'inspiració va ser el desert de l'Iran, on va fugir un dia, fart de dissenyar gratacels a Los Angeles i Teheran. Basant-se en els mètodes de les antigues construccions del desert, crec aquesta tècnica de "super tova" que pot emprar-se per construir qualsevol tipus d'habitatge.

                                    

Si bé fins ara, el mètode ha estat utilitzat sobretot en campaments de refugiats en zones afectades per moviments sísmics-en part perquè aquest tipus de cases són molt més econòmiques i més es construeixen en un o dos dies-també poden projectar-se en qualsevol tipus d'hàbitat. "Tot Espanya és molt seca i desèrtica, molts llocs estan perdent bosc molt ràpidament. Aquests habitatges són útils per preservar la natura, netejar l'aire, etc. perquè en la seva construcció no s'utilitza absolutament res de fusta ", va comentar.

La grandària de les cases pot ser d'una sola habitació a un model bastant més sofisticat i fins i tot poden tenir més d'una planta, a més de comptar amb tots els serveis bàsics, com llum i aigua corrent. Un avantatge és que sempre aconsegueixen una temperatura homogènia gràcies als seus materials aïllants. El mètode del súperblock també és resistent a terratrèmols, huracans i tsunamis.

Gràcies a la seva revolucionària arquitectura avui Khalili és assessor de l'ONU per a l'arquitectura sostenible i les Nacions Unides el van recolzar el 1995 per establir un campament de persones desplaçades de l'Iran a l'Iraq. El 1986 Khalili va fundar l'organització Califòrnia Institute of Earth Art i Architecture (Cal-Earth) dedicada a la investigació i desenvolupament de l'arquitectura sostenible, des d'on divulga el mètode de construcció de forma gratuïta.

Una curiositat, el 1984 va presentar a la NASA seu projecte "Bases lunars i activitats espacials al segle XXI", que incloïa la construcció d'apartaments lunars en cas d'una hipotètica colonització extraterrestre. Tot i que el projecte va ser desestimat, el gener del 2000, Khalili va obtenir l'autorització per construir el seu prototip de 'ciutat lunar' a Califòrnia. Des de llavors, la NASA va renovar el seu interès en el sistema de Khalili.

Si vols accedir a molta més documentació, clicka ací.