Reduir la xifra d’aturades i aturats és possible: les propostes de la CNT

Més de sis milions de persones en situació de desempleades i sense previsió d’obtenir un lloc de treball a curt i mig termini.  Més de sis milions de famílies amb dificultat per poder comprar el menjar, roba, o els materials escolars del fills i filles.  Sols a Gandia ja comptem amb més de 9.600 aturades i aturats, i la xifra va augmentant.

La CNT i l’anarcosindicalisme sempre han lluitat i lluitaran per la fi del treball assalariat, doncs amb la col·lectivització d’espais i mitjans de producció, ningú te més drets que cap semblant sobre aquests mitjans i per tant ningú podrà comprar la força de treball de cap altra persona.  Fins i tot contemplem a l’horitzó la desaparició dels diners en un món on cadascú aporta allò que està dins les seves possibilitats i cadascú pren sols allò que necessita.  Però fins que arriben aquestes experiències revolucionàries que conformaran el nou món que tant desitgem... què podem fer, doncs?  No podem deixar en l’oblit totes aquestes famílies afectades per la misèria creada pels bancs i pels polítics.  Llavors, hem d’oferir propostes i possibles solucions a aquest assassinat massiu de la classe treballadora fins que els desitjos de canvi es transformen en fets.

La solució és tan simple com reduir la jornada laboral a 30 hores setmanes sense perjudici del salari que es percep, i anticipar la jubilació als 55 anys, tal i com fan policies, guàrdia civils i polítics, obligant sempre a que les empreses cobreixin la vacant per jubilació amb una treballadora o treballador que es trobe en l’atur.  A més i per descomptat, cal prohibir els anomenats “pluriempleos” i les hores extraordinàries.

Molta gent pensarà “clar, pagar més anys de jubilació, i en quatre dies no queden diners a l’estat, i a més treballar menys i cobrar igual, a veure quin empresari vol”.  Doncs és un error pensar això, ja que si bé hi hauria que pagar més jubilacions, cal veure també que hi hauria més gent en actiu, treballant i cotitzant, i menys gent aturada, aleshores, menys gent cobrant prestacions i ajudes per atur.  Els ingressos a les arques públiques serien majors que les despesses.  I el salari mínim és clar que es deuria mantenir, doncs ja és un dels més baixos d’Europa, poc més de 600 euros mensuals.  A més, un dels grans problemes d’aquesta societat neoliberal o capitalista, com preferiu, és la conciliació entre vida familiar i vida laboral, que amb aquesta reducció de jornada es veuria afavorida.  Una de les conseqüències podria ser, entre moltes altres, una major participació de la ciutadania en altres esferes, com l’educació dels fills, la defensa dels drets socials, disposar de més temps per a una mateixa (aficions, vida social...), etc.

I és per això que cap govern ha provat ni provarà mai de proposar aquestes solucions, que d’altra banda no comportarien cap inversió extra del seu benvolgut Estat.  Perquè seria una passa endavant per a la classe obrera i una passa més, encara que petita, cap a l’emancipació de l’ésser humà, ja que ens ajudaria a adonar-nos de moltes coses, ens adonaríem que aquest sistema i aquesta realitat poden canviar-se i no són les úniques possibles, ens adonaríem de moltes de les nostres capacitats desconegudes en dedicar-nos més temps i estar més relaxats (capacitats esportives, artístiques, intel·lectuals...), i en fer més vida social i tenir més temps per analitzar detingudament el nostre entorn, el poble sencer sortiria  enfortit.