Amb un glop d’aigua tot els mossos entren

Si de sobte ens feren córrer una cursa de fons de 150 km seguits i sense parar per a res, el més probable seria que ens desmaiàrem i hagueren de dur-nos a un hospital.  Però si hui ens fan córrer deu minuts i ens deixen descansar, i demà una pocs kilòmetres més i també ens deixen descansar, haurem recorregut tota aquella distància pràcticament sense adonar-nos-en. 

Això és el que està fent el govern feixista de Rajoy.  Ens fa córrer cap a la nostra mort en vida, cap a la misèria econòmica i social, però de mica en mica per a que nos ens escarotem i pugem arribar per nosaltres mateixa i sense necessitat de forçar el recorregut.  I la població no s’adona què cada dia es troba més extenuada i apagada.  Primer una reforma d’educació, al cap d’uns mesos una reforma del codi penal, deixant algun temps de prevenció, una altra reforma, ara laboral, i entre reforma i reforma, decrets lleis i repressió als carrers.

Si totes aquestes reformes s’hagueren dut a terme en el termini d’un o dos mesos, qui sap què haguera pogut passar en el país.  Però ells ho saben perfectament i n’actuen seguint una estratègia perfectament planificada, i quan escriuen un u, ja saben on van a escriure el quatre.  I és que amb un glop d’aigua tot els mossos entren

A nosaltres, però, ens manca aquesta estratègia a l’hora d’organitzar-nos i lluitar.  No planifiquem a llarg termini, i si les arrels dels conflictes són profundes, tant o més profunds hauran de ser els nostres plantejaments. 

No valen les excuses, no val dir “no estem preparats”, “som poca gent”, “ens ve gran”...  Si no ho intentem, si no comencem mai, si no ens apropem a qui sofreix els atacs de l’estat i els oferim alternatives clares i justes des de la nostra solidaritat i compromís, no tenim cap dret a rebutjar aquestes idees, i molt menys a dir a qui les expose que és irrealitzable.

Com molt bé diu la frase, “no és hora de lamentar-se, és hora d’organitzar-se i lluitar”.  Però hem de lluitar amb estratègia, marcant-nos objectius a llarg termini i no sols a curt termini.  El curt termini arriba fins demà, però per caminar fins la Revolució Social hi ha més d’un dia de marxa.