(antic pamflet del SOV dels anys 80)
“LA LLIBERTAT I LA
IGUALTAT són les dues primeres necessitats de l’esser humà” (de l’Enciclopèdia
Anarquista de Sebastià Faure, Vol. I),
de les quals gaudiran lliurement la resta de les espècies que no han
caigut baix el domini de l’home civilitzat, qui, malgrat l’adjectiu de
“civilitzat”, es despedaça i es mata en cruels i sanguinolentes guerres, com per
exemple la IIª Guerra Mundial que ella sola va costar quasi cinquanta-cinc
milions de morts a la humanitat. Guerres
que es declaren per qualsevol pretext, i si no apareix l’adequat, s’inventa o
es fabrica, i solen declarar-se: en nom de la Pàtria, de la Monarquia, de la
República, de la Democràcia, de la Llibertat, de Déu o de Satanàs. Però totes tenen la mateixa i única
finalitat: la de defendre i conservar els interessos d’una intel·ligent i
astuta minoria
privilegiada, sense entranyes, anomenada Capitalisme, hui associat en
multinacionals que, servint-se de qualsevol classe d’estat i dogma existents en
qualsevol lloc, els aprofita des què naixem per a inculcar als nostres tendres
cervells la ignorància, sobretot al món del treball. La ignorància és la millor manera de fabricar
esclaus, i així ens imposa la seva inhumana dominació i explotació de l’home
sobre l’home, als més de 5.000 milions d’habitants que té ell planeta. Ha dictat lleis per a declarar de la seva
exclusiva i sagrada propietat privada totes aquelles riqueses naturals sobre les que existeix la
possibilitat de quantificar, mesurar, pesar o emmagatzemar, i que la natura ens
ofereix gratuïtament a tot ésser vivent. Per tal que qualsevol, sense
limitacions imposades per un semblant, prenga allò que necessite, i allò que no
necessite, ho deixe.
Diversitat d’aliments, criats per ells mateixa, per
efecte de la natura, sense intervenció del treball de ningú... Vent, sol, aigua
i Terra i Llibertat, per a que l’humà, amb les seves energies, avanços i
màquines que amb llur intel·ligència han descobert, cultive aquesta Terra i
multiplique sobre ella aquells aliments que resulten insuficients amb allò que
la natura ens dóna.
La Terra, les màquines i la seva producció han de
servir per a cobrir les necessitats dels famolencs, posades al servei de tota
la societat sense cap tipus de privilegis, amb llibertat per a treballar
col·lectivament o individual, però NO per a ésser propietat privada de la
classe empresarial, treballant la humanitat en l’únic benefici d’aquests
explotadors, evitant el pagament de salaris, augmentant el nombre d’aturats i
aturades, i disposant sempre en abundància de mà d’obra barata disposada a
treballar per una almoina.
Demanar és denigrant per a un treballador o
treballadora honrats, hem d’exigir a l’Estat i a la Patronal el nostre innegable
dret a viure d’allò que produïm amb el nostre treball i a que es redistribueixi
el treball existent entre tota la gent aturada, que disfrute de salut, edad i
condicions per a treballar. I mentre
se’ns obliga a viure d’un salari, exigim un salari igual al que cobra en net un
guàrdia civil o un policia nacional, per exemple, i la jubila´ció a la mateixa
edat, sense cap perjudici sobre el salari.
Per què ells si i nosaltres no?
És més important la feina d’un guàrdia civil que no para de posar multes
a la carrtera, que la feina d’un obrer que és qui construeix tots els sostres
que ens resguarden dia i nit, o que la feina d’un llaurador o llauradora, sense
els quals ningú podríem menjar ni fruita ni verdura? És més important la feina d’un polític que la
d’un pastor de ramats, sense els quals no tindríem llet, ni formatges, ni
iogurts, ni gelats, ni llana...?
Fem una crida a totes i tots els treballadors
d’ambdós sexes, convidant-los a la pràctica de l’Acció Directa, a no confiar
els nostres problemes a intermediaris i resoldre’ls nosaltres mateixa per a no
ésser víctimes dels enganys. I que no
quede cap treballadora o treballador sense afiliar a una central sindical, i
així coordinar entre totes la nostra més forta Unitat d’Acció. Que ningú afavoreixi els desitjos de la
Patronal, d’aquella que vol que passeu de tot, que vol tenir-vos aïllades i
aïllats, i d’aqueixa forma, hui l’un i demà l’altre, a tothom va arrossegant.
UNIÓ, UNIÓ, Solidaritat i Ajuda Mútua incondicional
a qui la necessite, sense distinció de sexe, ètnia, color o nacionalitat. La nostra pàtria és el món, la nostra
família, la humanitat.
Avall totes les guerres! No empunyeu armes per a matar germans i
germanes! Destruïu-les totes, fes el bé
encara que no sàpigues a qui, no faces a ningú allò que no voldries que et
feren a tu. No esperes a que un altre
faça allò que pots fer tu mateix. I
tracta al teu enemic com voldries que et tractaren a tu.
VISCA LA ANARQUIA
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.