Gandia, una ciutat de golfos i magnates… o mangantes...

Des del govern gandienc continua insistint-se una vegada més en un model de ciutat purament econòmic, restant-li tot valor humà que caracteritza la vida en comunitat, que no és ni més ni menys que la convivència a la ciutat.  El principal objectiu d’aquest govern local és traure rendiment de la ciutat i obtenir-ne beneficis econòmics.  No en va el senyor alcalde està fet tot un empresari, un empresari que va poder invertir 22 milions d’euros en les famoses preferents.  I una vegada recuperades les corregudes de toros a la ciutat, i havent aconseguit la benedicció dels artistes més casposos del país, ara toca pujar el nivell.  Com?  Amb la creació d’un camp de golf als terrenys protegits de la marjal, i amb la via lliure a una possible futura planta d’extracció de petroli just al front de la nostra costa. 

Els llauradors s’han oposat al pla del camp de golf des d’un principi, però pareix ser que en aquesta democràcia les opinions del poble sols apareixen baix la forma de sigles polítiques a les paperetes electorals.  En efecte, la veu del poble és callada i humiliada.  “Es crearan llocs de treball”, ens dirà el govern.  Però tothom sabem que no és cert, que el camp de golf el gestionarà una empresa estrangera que es durà els seus propis empleats i les places que queden seran per als amics i familiars del consistori.  Oliva Nova Golf dóna treball a la comarca?  Ací deixem la pregunta.

Respecte a les prospeccions de petroli, el tema és més seriós, doncs de prosperar significaria la destrucció del turisme i la transformació del nostre ecosistema propi i la desaparició quasi total de la pesca en la zona.  Torró ja no sap on més fer negoci: d’una banda vol convertir Gandia en un circ turístic, i d’altra vol tancar negocis rodons amb els magnats del petroli, negocis que espantaran a tot el turisme que abans hi acudia.  Quin turista acceptaria gastar els diners i les dues setmanes de vacances de què disposa per a anar a una platja on el paisatge siga una plataforma petrolífera?  Igual els agradarà anar al futur Camp de Golf(os), amagat d’aquestes decadents vistes al petroli.

Qui s’atreviria a prendre el bany?  Pel que fa als pescadors, la pregunta també és... qui menjaria peix procedent dels voltants d’un pou de petroli? Potser els peixos ja haurien canviat d’hàbitat i la pesca al Grau s’acabaria.  No oblidem que si abans l’economia de la comarca es sostenia amb els cítrics i verdures, i aquests anys amb la construcció, ara sols ens queda el turisme i la pesca.

Des del govern central, el govern autonòmic i el govern local estan destruint tot allò que els ciutadans hem creat amb tant d’esforç.  Som els i les ciutadanes qui llaurem els camps i recollim els fruits, som nosaltres qui hem alçat les cases, les finques i les fàbriques.  Però per a aquests polítics no som ningú.  La societat està en venda.