Periòdic CNT nº 398 - Març 2013

Els temps canvien, l'explotació roman

La celebració del Dia Internacional de la Dona Treballadora és utilitzat, com cada any, per situar-nos davant de la desigualtat econòmica, social i cultural que pateixen les dones a tot el món respecte als homes en el gaudi dels drets i llibertats. Una desigualtat que arriba a ser dramàtica segons la zona geogràfica i la classe social en què ens fixem, però que és més un símptoma que un diagnòstic de la situació de les dones.

Les institucions i una gran part de col · lectius de dones han convertit el 8 de març en un espai on exposar la comparativa entre homes i dones de cada Estat o regió, deixant fora de context les reivindicacions que transcendeixen aquest marc. És a dir, es limita l'horitzó en el qual les dones `poden 'expressar-se i es redueix al políticament correcte, que no és res més que demanar la igualtat amb els homes. Així s'elimina del discurs que l'origen de l'explotació de la dona està-sobretot-a la base del sistema econòmic, entrant a discutir només les "diferències" entre sexes, diferències que, d'altra banda, haurien avergonyir a les societats del segle XXI. Així, sembla que només és possible demanar els salaris, l'accés a la salut, a l'educació oa les possibilitats que tenen els homes. D'aquesta manera s'evita qüestionar el sistema per l'explotació a què sotmet tant a homes com a dones, al · ludint tan sols al diferencial de submissió afegit que aquestes pateixen. Però és impossible entendre qualsevol lluita d'alliberament si aquesta es redueix a demanar que s'equiparin l'esclava i l'esclau.

En la breu nota que apareix al web de l'ONU, sota el lema "habilitar la dona camperola - acabar amb la fam i la pobresa", el seu secretari general afirma que cal brindar a les dones "accés en peu d'igualtat a els recursos "," proporcionant-los una funció per desenvolupar en l'adopció de decisions ". Es silencia d'aquesta manera, de què accés als recursos s'està parlant o quina funció és la que tenen els pobles en la presa de decisions. Només cal anar a la "igualtat" per salvar el discurs i cobrir qualsevol objecció, alhora que es descarrega de responsabilitat als que realment s'aprofiten dels recursos i prenen les decisions en el món. La nota de l'ONU, d'acord amb aquest esperit considera que millorar la situació de la dona és un mitjà per contribuir a reduir la pobresa, més que una qüestió de justícia i un fi en si mateix.

Però, ¿serveix d'alguna cosa demanar igualtat d'oportunitats entre homes i dones quan les oportunitats són només per a les castes privilegiades, siguin homes o dones? És suficient demanar el mateix tracte davant la llei quan la legislació és injusta tant per unes com per altres?

Cada dia que passa és més evident que les diferents lluites estan cridades a convergir en una sola, en un combat dels pobles contra el sistema polític i econòmic del capitalisme, una lluita precisament, contra aquests marcs en què es pretén constrènyer la realitat, en què només es permet demanar "el possible", més quan aquest possible se'ns redueix més i més. El sistema es cuida prou de mantenir aïllades les diferents reivindicacions que tenen calat en la societat. Feixisme, racisme, sexisme, maltractaments o explotació laboral se'ns presenten com peces separades per evitar que componguem el trencaclosques, el que ens amaga el discurs de la "igualtat" és que el final del masclisme vindrà de l'educació d'un home nou, però també-i sobretot-d'una dona nova, sobre unes bases de respecte i de solidaritat que són necessàriament incompatibles amb els papers que aquest sistema assigna als sexes, que al final de la desigualtat econòmica de la dona ha de passar per la equiparació amb els homes, però també de manera indissoluble per una igualtat real de totes les persones en l'accés a la riquesa, que perquè deixi d'explotar a la dona en el treball, hauran de desaparèixer els homes explotadors, però també les dones que exploten -o toleren que s'exploti-a altres.

Encara que els que manen ens col · locaran a la mateixa casella a homes i dones, no ens conformaríem amb ser fitxes del parxís. El que volem és un nou joc i unes noves regles.

 Secretariat Permanent del Comitè Confederal

Descarrega el periòdic prement sobre la imatge.

En aquest número:

Portada | Stop repressió

Sindical pàg 6 | IBERIA en punt mort

Economia pàg 10 | 30 hores setmanals sense reducció salarial

Actualitat pàg 15 | Obertura del primer Centre d'Autogestió Primària de Salut

Global pàg 17 | Centenari de la USI: entrevista al secretari general

Memòria i Història pàg 20 | El moviment anarquista i la seva relació amb les dones

Cultura quadernet central | Entrevista a Basilio Martín Patino després del seu últim documental sobre el 15M

Opinió pàg 25 | A debat: sexologia i anarquisme

Contraportada | 80 aniversari del diari / / 1936, ni més ni menys que la revolució