Gandia, Flora i Fauna

 A Gandia abunda la fauna local, un grapat de males bèsties que millor seria que visqueren al mig de la selva més llunyana possible.  Aquestes bèsties no saben conviure amb la resta d’humans i es passegen soltes pels carrers, sense cadenats, sense corretges, i tal i com està hui la sanitat, segurament sense vacunar. 

Una d’aquestes bèsties pretén, amb la seua manada, destruir els paratges naturals de l’Ahuir i de Marxuquera.  I pretén també remoure l’asfalt als districtes de Corea, a Benirredrà i al Parc San Pere.  És una de les pitjors bèsties i es creu el rei de la selva.  El que passa és que no vivim en una selva, sinó en una comunitat humana, i per tant hem de mantenir una sèrie de valors que inclou el respecte als demés i el diàleg.  En canvi, aquestes males bèsties no atenen a convivència alguna i no respecten en absolut els seus pròxims, i ací tenim com volen dominar sobre la resta del territori com si fóra seu... alcen la pota i orinen per tots els racons, inclús s’orinen i defequen davant de les nostres cases, dels nostres llocs de treball, damunt de nosaltres mateix i de la nostra dignitat.

Les bèsties solen agrupar-se en una mena de manades que anomenen “partits polítics”, i tant fa si són d’una manada o de l’altra: cap d’ells respecta la convivència humana, prefereixen establir-se com a paràsits, com a bèsties assassines que esperen atacar el ramat que plau inconscient.

Al que anàvem.  La bèstia de la manada dominant, el “matxo alfa de la seua manada”, està posant la ciutat de Gandia potes amunt, construint i destruint al seu gust i parer... que aquesta carn és tendra i indefensa?, doncs a mossegar-la; que aquest lloc m’agrada per a mi i per a les meues bèsties de la manada?, doncs a orinar i a defecar damunt fins que l’olor siga tan insuportable que sols es queden les bèsties per poder traure’n profit del lloc.

La plaça del Prado acull unes atraccions infantils per a les quals els infants han de traure’s el títol d’alpinista professional i han de jugar amb casc i arnès, i a més té... taxàn! Una capella amb la seua creu i tot!  El Parc San Pere possiblement serà escorcollat, en contra de la voluntat de tot el veïnat del barri, però la mala bèstia de Torró i els seus sequaços finalment faran el que els vinga en gana.  Són bèsties i tenen cap tipus de raonament, no ho oblidem.  La marjal és una altra víctima, i amb ella, la platja de l’Ahuir, la única zona naturista de Gandia que la bèstia vol carregar-se “per a major glòria de déu”.  I com no, un magnífic trinquet que ocuparà una de les poques zones d’aparcament gratuït de Gandia, prop de l’hospital i dels jutjats, un aparcament que dia rere dia utilitza i necessita tota la població, però en canvi la mala bèstia vol fer un gran trinquet, potser per a que juguen les seues bèsties, dons el barri no té cap interès en jugar al trinquet i es posiciona en contra;  possiblement serà més humà per al barri invertir en les escoles públiques que encara es troben en barracons des de fa anys, en biblioteques o centres mèdics o socials... però ja hem dit que són bèsties sense cap indici d’humanitat.

De vegades entre les manades de bèsties hi ha conflictes de poder, i se’n va una i entra a dominar una altra nova... i el resultat és el mateix: la ciutat i els barris plens d’orins i de defecacions d’aquestes bèsties, i el poble ofegant-se per la mala olor.  O és que realment no estem ofegats, el poble, tragant-nos la mala olor dels polítics mentre ells viuen en l’abundància? 

Així que la solució no passa per ajudar a altres manades de bèsties a expulsar a la mala bèstia de Torró, perquè de fer-ho així, després apareixerien noves males bèsties.  Sí, ara qui més mal fa és la mala bèstia de Torró, però no podem oblidar tot el mal que han fet al poble totes les bèsties anteriors, i totes les que vindran en un futur si no ho evitem.

La solució passa per tornar a les bèsties al lloc que els correspon, lliurant la ciutat de tots aquests miserables, i per construir una nova organització comunitària des de les bases, horitzontal, sense “matxos alfa”, sense bèsties i sense pastors.  La solució passa per destruir la Ciutat de les Bèsties per transformar-la en una Comunitat Humana, en un MUNICIPI LLIURE de tota opressió i de tota explotació, de tota relació nociva i perjudicial. 

Si lluites contra una mala bèstia, lluita contra totes, perquè sinó una vegada eliminada la manada dominant entrarà una altra a dominar, a explotar, a orinar i defecar damunt nostre.  I així, nosaltres exclamem: FORA LES MALES BÈSTIES DE LA SAFOR!