Comunicat de Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de la Marina Alta
PRIMER DE MAIG, NO OBLIDEM…QUE TOT HO PODEM ACONSEGUIR!
Com cada any, primer de maig i eixim al carrer a retrobar-nos. Encara que les institucions i l’estat han intentat amb tota mena de maniobra de confusió que oblidem la gènesi d’aquesta cel.lebració, nosaltres recordem cada any als anarquistes assasinats per part de l’estat a Chicago en 1886.
No oblidem que molts dels drets laborals que perduren fins avui son gràcies a aquestes lluites i, pels mateixos mitjants es deuen de, no sols seguir defenent, sinó també arrabasar a l’estat i al capital la nostra llibertat.
La ferramenta és el sindicat i el sindicat és bàsicament solidaritat. Sols així s’entén el suport mutu i l’acció sense intermediaris (acció directa). Recuperem la vaga. Penseu en aquelles vagues que duraven setmanes, mesos, … i no hi havia nevera a casa! Els treballadors i treballadores menjaven a les places dels pobles del que hi havia, que seria ben poc.
La Canadiense és un clar exponent. Una vaga que va constituir un dels majors èxits del moviment obrer. Una vaga de 44 dies. S’aconseguíren millores salarials, la readmisió d’obrers acomiadats, l’alliberament de mils d’obrers detesos durant la vaga i el Decret de la jornada de vuit hores de treball, convertint a Espanya en el primer estat que promulgava aquesta reivindicació obrera.
I qué tenim ara? Una llei que regula les vagues. “Vagues” d’una hora, de dos, com a molt d’un dia, amb seveis mínims…comedietes de cara a la galeria i la gent morint-se als talls, precarietat, injustícia, salaris miserables, preus alts, atur, pensions ridicules…
Però qui va pactar tal llei que permet derrotar i soscavar les vagues abans de que comencen?
El govern de torn, la patronal i aquells que s’autodenominen “sindicats majoritaris”. Aquestes empreses (sí!, empreses amb molts empleats!) que diuen defendre la nostra causa i mai estaran en la solució, perque, sencillament, són part del problema. Les reconversions industrials, els tancaments d’empresa, la legalització de les ETT’s, les reformes… i, en definitiva, els pactes, sempre contraris al interessos de la classe treballadora, fets per aquestos buròcrates durant tota la “democràcia” ho corroboren.
Però és primer de maig. Tot això és palla! Tots i totes nosaltres ho podem canviar. No ens donem compte del poder que tenim: una vaga general tan sols d’una setmana ben organitzada i n’hi hauria prou per a ensorrar l’economia, paralitzar l’estat i demostrar que les lleis que imposen no són necessàries. No som conscients de que la por i la comoditat són enemigues de la solidaritat. Oblidem que tot el que ens rodeja és fruit d’un treball. Un treball que no té per que ser capitalitzat amb diners. Un treball fet per nosaltres, que el podem organitzar o orientar d’altra manera. El treball, el nostre treball. La vida, les nostres vides. La llibertat, la nostra llibertat. La pau, la nostra pau… Això és el que està en joc! Nosaltres, tots nosaltres i el planeta on habitem, que ja ens dona sobrades mostres de que no pot aguantar més i cal canviar obligatòriament de sistema.
1er de Maig. És hora d’organitzar-se i lluitar!
